martes, 13 de octubre de 2020

RECULL NORMATIVA

 

NORMATIVA:


ORGANITZACIÓ

  • SPEs:

  • Educació Infantil i Primària:

    • Decret 253/2019 ROF dels CEIPs. Descarregar

    • Ordre 21/2019 Organització i funcionament escoles infantils 1r cicle. Descarregar

  • Centres d’Educació Especial:

    • Resolució 29 juliol 2020 organització i funcionament dels CEEs. Descarregar

    • Resolució 31 juliol 2020 experimental sobre els CEE com a centres de recursos. Descarregar

  • Unitats Específiques en centres ordinaris:

  • Educació Secundària:

    • Decret 252/2019 regulació de la organització i funcionament dels centres públics d’Educació Secundària. Descarregar

    • Resolució 28 juliol 2020 instruccions per a l’organització i funcionament dels centres de secundària i batxiller 2020-21. Descarregar


COMPENSACIÓ DE DESIGUALTATS

  • Resolució 29 juliol instruccions sobre la organització i atenció educativa domiciliària i hospitalària. Descarregar

  • Instruccions 5 de juny 2018 protocol per a l’alumnat nouvingut, especialment el refugiat. Descarregar

  • Resolució 13 de juny de 2018 atenció sanitària en CEIP, atenció de urgència i administració de medicaments en horari escolar. Descarregar

  • Instruccions Direcció General d’inclusió educativa per al registre d’alumnat amb necessitats de compensació educativa. Descarregar


CONVIVÈNCIA I IGUALTAT

  • Llei orgànica 1/2004 prevenció de la violència de gènere. Descarregar

  • Ordre 12 de setembre 2007 Notificacions PREVI. Descarregar

  • Decret 39/2008 Drets i deures dels alumnes, professors i famílies. Descarregar

  • Llei 7/2012 contra la violència de gènere. Descarregar

  • Decret 30/2014 de febrero de compromís Família tutor. Descarregar

  • Ordre 62/2014 Plans de convivencia i protocols d’actuació. Descarregar

  • Instruccions 15 de desembre de 2016 Protocolo de identitat de gènere. Descarregar

  • Ordre 3/2017 funcionament de la UAI del PREVI. Descarregar

  • Llei 23/2018 Igualtat de persones amb LGTBI. Descarregar

  • Resolució 14 de febrero 2019 de comunicación a les famílies que no conviuen. Descarregar


AVALUACIÓ:

  • Infantil

    • Ordre 24 juny 2008 – Avaluació en educación infantil. Descarregar

  • Primària

    • Real Decret 1058/2018 Proves de l’Avaluació final. Descarregar

    • Decret 108/2014 Decret de curriculum primària. Descarregar

    • Ordre 89/2014 Documents oficials. Descarregar

    • Resolució 5/2016 Avaluacións finals en primària. Descarregar

  • Secundària

    • Real decret 562/2017 condicions per a la obtenció dels títols de eso i batxiller. Descarregar

    • Real drecret 310/2016 avaluacions finals de eso i batxiller. Descarregar

    • Ordre 38/2017 regula la avaluació en ESO, batxiller i educació de persones adultes. . Descarregar

    • Resolució 5 de març 2008 per a formalitzar els documents bàsics d’avaluació i s’estableix . Descarregar


ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU

  • Real decret Llei 1/2013 text refundit de la Llei general de drets de persones amb discapacitat (deroga la LISMI). Descarregar

  • Decret 104/2018 Principis d’equitat i inclusió en el sistema educatiu valencià. Descarregar

  • Decret 39/1998 Ordenació NEE modificat Decret 227/2003. Descarregar

  • Ordre 4/2019 tarjeta acreditativa de la condició de persona amb discapacitat. Descarregar

  • Ordre 20/2019 Organització de la resposta educativa per a la inclusió. Descarregar

  • Ordre 46/2011 Transició Primària – Secundària. Descarregar

  • Resolució 11 desembre 2017 Protocol de coordinació Salut Mental. Descarregar

  • Resolució PAM 2019 del 20 d’agost. Descarregar

  • Resolució 24 de juliol 2019 avaluació i informe sociopsicopedagògic, PAP i dictamen. Descarregar

  • Resolució de 14 de noviembre de 2019 regulació i funcionament de carácter experimental de la UET per al curs 2019-20. Descarregar

  • Resolució de 31 octubre 2019 sol·licitud de productes de suport alumnat amb NEE. Descarregar

  • Instruccions Direcció General d’inclusió educativa per al registre d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu. Descarregar

  • Manual de usuari ITACA3 – Modul d’inclusió. Descarregar



sábado, 10 de octubre de 2020

TÈCNIQUES D’ESTUDI ON VAS A ESTUDIAR?

 

TÈCNIQUES D’ESTUDI
ON VAS A ESTUDIAR?


Atenent a la situació actual, és important I necessari que analitzeu el lloc a on estudieu, ja que aquest pot o no afavorir la vostra concentració i l’aprofitament del temps d’estudi. El lloc ha de presentar les següents condicions:
– Una taula espaiosa i ordenada
– Que eviti distreure’t
– Que sigui silenciós, sense ràdio ni TV
– Amb bona il·luminació: natural o artificial (amb dos focus de llum, una ambiental i una altra directa)
– Que t’hi trobis còmode

Control de proves i treballs
Sempre vos parlem de la importància de planificar-vos, ara més que mai és un dels aspectes més importants que heu de tenir en compte. Durant aquestes setmanes el professorat us anirà donant tasques que realitzar a través d’AULES o altres mitjans. És cabdal, primer de tot, que us anoteu en un calendari visible des del vostre lloc de treball o a l’agenda la temporització d’aquests treballs, ja que vos permetrà planificar-vos, conèixer el que és més urgent etc. Seria bo que diversifiquesseu el treball setmanal d’acord amb la previsió escrita en el calendari.

Planificació de l’estudi
Altre aspecte que canvia en aquestes setmanes és la preparació del examens. No tindre examens presencials no és indicador de no estudiar. Cal assolir els continguts que els vostres professors I professores us fan arribar I per això serà necessàri un estudi setmanal d’aquests. Cal tenir en compte que l’avaluació continua I que us aniràn indicant com s’avaluarà el vostre progrès que no ha de parar!
És un bon moment per a repasar allò que no vam poder per aquell exàmen, recopilar
preguntes per fer al professorat fent ús d’AULES o el seu correu electrònic (si no el
teniu, podeu demanar-li’l)…

Suggeriments:
– Tenir decidit i escrit un horari de treball amb allò que pertoca fer cada dia, sempre amb una previsió de les dates.
– Organitzar-se l’estudi començant per una tasca de dificultat mitjana, continuar per una de dificultat més gran i després per la de dificultat més baixa, ja que s’estarà més cansat.
– Estudiar aplicant tècniques d’elaboració de la informació.
– Recollida d’informació, selecció i material necessari.
– Ampliació d’apunts (altres apunts, llibres, diccionaris, etc.).

Durant l’estudi:
Sabem que és difícil però per estudiar cal sentir-se motivat!.
– Cal que trobis sentit, interès I utilitat en el que estudies.
– És bàsic relacionar els nous aprenentatges amb els que ja es tens assolits i utilitzar la creativitat per fer agradable l’estudi (per exemple, gravar-se un tema i escoltar-lo tranquil·lament després, repetir un tema davant del mirall, explicar 
– Marcar objectius diaris i després , un cop assolits, cal que et felicitis pel que has aconseguit, concedeix-te un premi amb alguna activitat agradable.
– Cal intercalar periodes d’estudi amb períodes de descans.
– Mentre s’estudia, és molt important remarcar que s’han de tenir en compte alguns hàbits que són beneficiosos per a l’estudi: menjar de forma equilibrada, dormir les hores necessàries (entre 7 i 8), evitar el cafè, el te, les i, per últim, fer exercici físic, ja que redueix l’ansietat i augmenta l’estat d’ànim. (puja I baixa escales, busca taules d’exercicis a youtube…)

PASSOS PER IDENTIFICAR LES NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNAT

 

PASSOS PER IDENTIFICAR LES NECESSITATS EDUCATIVES DE L’ALUMNAT

 

Ø 1.- Reunió conjunta de l'equip educatiu i del servei especialitzat d'orientació per a:

- analitzar tota la informació disponible sobre l'alumne, les barreres detectades i les mesures aplicades.

- comprovar els resultats de l'aplicació de les mesures de resposta dels nivells II i III que no han requerit d'avaluació soci-psicopedagògica, proposar noves mesures o les modificacions que es consideri a les ja aplicades.

- Es reflectirà tot en una acta, que emplenarà el tutor (Annex I de la Resolució 24/07/2019).

Ø  2.- Realitzada aquesta valoració:

Si es considera justificat no iniciar el procediment d'avaluació soci-psicopedagògica, l'equip educatiu articularà de manera explícita les actuacions necessàries per a l'aplicació de la mesura de resposta proposada. Podrà sol·licitar que el servei especialitzat d'orientació recomani, en l'acta corresponent, una sèrie de mesures.

Si està justificat iniciar el procediment d'avaluació soci-psicopedagògica, el tutor emplenarà la sol·licitud (Annex II de la Resolució 24/07/2019).

Prèviament al lliurament de la sol·licitud al servei d'orientació, el tutor:

haurà informat la família i haurà obtingut el seu consentiment explícit

- haurà obtingut el vistiplau de la direcció del centre.

Ø 3.- En l'avaluació soci-psicopedagògica Els diferents professionals (personal sanitari -fisioterapeutes, metges-,  personal especialitzat en treball social, personal d’audició i llenguatge) aportaran la informació pertinent des del seu àmbit professional i, de manera col·laborativa, es realitzarà la identificació de les necessitats educatives de l'alumnat.

Es valoraran, almenys, els elements següents:

a) Les barreres a l’accés, la participació i l’aprenentatge.

b) La informació procedent dels àmbits personal, escolar, familiar i social de l’alumnat, incloent-hi els punts forts i febles.

c) Les mesures educatives aplicades fins al moment i l’eficàcia d’aquestes.

La valoració soci-psicopedagògica, a secundària, té caràcter prescriptiu en les situacions següents:

- Per a l’aplicació de les mesures de resposta de nivell III següents:

. Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

. PMAR / PR4 / PAC

. Programes formatius de qualificació bàsica per a persones amb nee derivades de discapacitat.

. FPB de segona oportunitat, en el cas d’alumnat amb nee derivades de discapacitat.

- Per a l’aplicació de totes les mesures de resposta de nivell IV:

. Escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives especials.

. Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.

. Adaptació en les proves d’accés als ensenyaments post-obligatoris i de règim especial.

. ACIS en l’ensenyament obligatori.

. Programes personalitzats que comporten suports personals especialitzats.

. Exempcions de qualificació en Batxillerat per a l’alumnat amb nee.

. Pròrroga d’escolarització en l’ensenyament obligatori per a alumnat amb nee.

. Flexibilització en la durada de l’etapa del Batxillerat per a l’alumnat amb nee.

. Flexibilització en la durada dels CF de Formació Professional per a l’alumnat amb nee.

. Flexibilització de la durada de l’etapa per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

 

Ø 4.- L'informe sociopsicopedagògic (Annex III de la Resolució 24/07/2019):

S’ha d’emetre en el termini màxim de 30 dies naturals des de la formalització de la sol·licitud, llevat que les circumstàncies degudament justificades ho impedisquen.

 Si de l’avaluació soci-psicopedagògica es conclou que l’alumne no presenta NESE o necessitats de compensació de desigualtats que requereixen mesures indicades en el punt anterior, l’informe ha de proposar les mesures de resposta més adients i les orientacions a l’equip educatiu i a la família.

Totes les mesures que s'adopten en els nivells II i III seran objecte de revisió a final de curs per l'equip educatiu i els seus resultats seran registrats pels tutors en els documents oficials d'avaluació de l'expedient acadèmic de l'alumne.

Si de l’avaluació soci-psicopedagògica es conclou que l’alumne presenta NESE  o necessitats de compensació de desigualtats que requereixen mesures indicades en el punt anterior, l’informe ha d’incloure Pla d’Actuació Personalitzat (PAP).

Si l’alumnat amb NEE es troba en algun dels supòsits següents, s’ha de tramitar el dictamen d’escolarització:

. Alumnat que requereix suports personals especialitzats o mitjans específics o singulars que no estan disponibles en el centre docent on sol·licita matrícula o està matriculat, ni poden proveir-se mitjançant els ajustaments raonables.

. Alumnat que s’ha d’escolaritzar en una unitat específica en un centre ordinari, en un centre d’Educació Especial o una unitat específica substitutòria o en la modalitat combinada.

. Alumnat que s’ha d’escolaritzar transitòriament en una unitat educatiu-terapèutica/hospital de dia infantil i adolescent (UET/HDIA).

L’informe soci-psicopedagògic consta de dues parts:

- Conclusions del procediment d’avaluació soci-psicopedagògica, que inclou:

a) Identificació de les nese (necessitats específiques de suport educatiu) i, si escau, de les necessitats de compensació de desigualtats.

b) Descripció de les barreres a la inclusió i les necessitats educatives.

c) Determinació del grau de suport que l’alumnat requereix per a donar resposta a les seues necessitats educatives, en funció de l’autonomia que té i d’acord amb els criteris següents:

. Grau de suport 1: necessita supervisió o suport amb personal no especialitzat en alguna àrea o entorn en algun moment de la jornada escolar setmanal.

. Grau de suport 2: necessita suport amb personal especialitzat en algunes àrees o entorns durant una part de la jornada escolar setmanal.

. Grau de suport 3: necessita suport amb personal especialitzat en la majoria d’àrees o entorns durant més de la meitat de la jornada escolar setmanal.

d) Justificació de les conclusions.

- Proposta de les mesures, suports i orientacions per a l’organització de la resposta educativa, que inclou, almenys:

a) Proposta de la modalitat d’escolarització, si escau.

b) Mesures de resposta educativa recomanades en cada un dels nivells, d’acord amb l’article 14 del Decret 104/2018, i orientacions per al desenvolupament d’aquestes.

c) Suports personals no especialitzats per al desenvolupament de les mesures proposades, especificant-ne el tipus, les tasques que han de realitzar, el temps d’atenció setmanal, la durada prevista i els criteris per a la retirada.

d) Suports personals especialitzats per al desenvolupament de les mesures proposades, especificant-ne el tipus, la intensitat (referida al temps d’atenció setmanal: baixa, mitjana o alta), les tasques que han de fer, la durada prevista i els criteris per a la retirada.

e) Actuacions en el context familiar i social, i en altres contextos, si escau.

f) Proposta d’intervenció d’altres professionals externs al centre

Ø    5.-Una vegada emès l’informe soci-psicopedagògic, l’especialista en Orientació ha d’informar el tutor i l’equip educatiu de les conclusions i la proposta de les mesures educatives, dels suports i, si és procedent, del PAP. Així mateix, ha de realitzar el tràmit d’audiència preceptiu amb la família, del qual ha de deixar constància per escrit.

Les famílies tenen dret a rebre una còpia de l’informe soci-psicopedagògic, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció.

L’avaluació i l’informe soci-psicopedagògic s’han d’actualitzar sempre que s’hagen de modificar les mesures proposades, incorporar-ne d’altres que requereixen preceptivament una avaluació soci-psicopedagògica i en els canvis d’etapa.

L’especialista en Orientació ha de mantenir informada la comissió de coordinació pedagògica de les avaluacions soci-psicopedagògiques realitzades i de les mesures proposades en cada cas.

Ø     6.- Com hem indicat abans, en alguns casos els tutors/tutores, com responsables de la coordinació de l’equip educatiuredactaran el PAP, Pla d’Actuació Personalitzat (Annex IV de la Resolució 24/07/2019), amb la col·laboració del personal especialitzat de suport implicat i l’assessorament del servei especialitzat d’orientació.

 El PAP Recull les conclusions de l’avaluació soci-psicopedagògica i les orientacions de l’informe soci-psicopedagògic per organitzar, desenvolupar i avaluar la proposta de les mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat avaluat i la intervenció dels diferents suports, especialitzats o no, que hi intervenen.

- Té caràcter prescriptiu per a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, sempre que s’hi aplique alguna de les mesures següents:

a) Accessibilitat personalitzada amb mitjans específics o singulars.

b) Adaptació curricular individual significativa (ACIS) a l’ensenyament obligatori.

c) Enriquiment curricular per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals.

d) Programes personalitzats que impliquen suports personals especialitzats.

e) Programes específics adreçats a l’alumnat que presenta alteracions greus de conducta, programes d’acompanyament davant supòsits de violència i desprotecció, i plans terapèutics per a l’alumnat amb problemes greus de salut mental.

f) Itinerari formatiu personalitzat per a l’alumnat amb nee que cursa ensenyaments de FP.

Ha de formar part de l’expedient acadèmic de l’alumnat.

- Té caràcter anual i es redacta a l’inici de cada curs escolar o immediatament després de l’emissió de l’informe soci-psicopedagògic, en el cas que l’avaluació soci-psicopedagògica es realitze durant el curs escolar i l’alumne no tinga un PAP previ.

Trimestralment, coincidint amb les sessions d’avaluació, però en sessions específiques complementàries que la direcció d'estudis establirà, l’equip educatiu, coordinat pel tutor i assessorat pel servei especialitzat d’orientació, amb la informació obtinguda de les famílies, l’alumnat i altres agents, ha d’avaluar els resultats i l’eficàcia de les mesures de resposta educativa dutes a terme, l’organització dels suports personals especialitzats i el progrés de l’alumnat i, d’acord amb això, introduir les modificacions que siguen necessàries.

Les decisions sobre la modificació i, si escau, la incorporació de noves mesures de resposta, les ha d’acordar de manera col·legiada l’equip educatiu en les sessions d’avaluació, a proposta de qualsevol dels seus membres, de la família... Per a l’eliminació de les mesures s’han de considerar els criteris de retirada especificats en el PAP per a cada una d’aquestes.

El tutor ha de fer constar en el document del PAP les conclusions i les decisions adoptades en el procés d’avaluació contínua i facilitar aquesta informació a les famílies. Aquestes tenen dret a rebre una còpia del PAP i de les modificacions, de la qual cosa s’ha de deixar constància per escrit amb el vistiplau de la direcció.

- En la sessió d’avaluació de final de curs, a més, han d’acordar la continuïtat del PAP i fer-ne la proposta per al curs següent.





Algunes claus per a una bona pràctica docent en educació secundària

 Algunes claus per a una bona pràctica docent en educació secundària
 
1. L’objectiu primordial del docent és aconseguir que hi haja orde i harmonia en classe. Sense estos dos valors fonamentals, que no s’aconseguixen espontàniament, els continguts curriculars perden interés i la figura del professor es devalua. Els alumnes valoren moltíssim l’orde, sobretot aquells que desgraciadament no el tenen en el seu entorn. L’únic mitjà que té el docent per a obtindre orde i harmonia és la disciplina educativa, que consistix, bàsicament, en no tolerar conductes i actituds negatives i en corregir-les a través de fets i paraules.
2. Una primera mesura per a aconseguir orde i harmonia és establir clarament el grau de tolerància del docent des del primer dia i des de l’inici de les classes, i mantindre’l al llarg del curs. La première fois (primera vegada) és verdaderament decisiva.
a) En primer lloc, és essencial que el professor espere els alumnes a l’aula, sempre que puga, i no al revés. El missatge és contundent, i sense haver gastat saliva: nosaltres anem per davant, portem la iniciativa, som puntuals i ens legitimem per a exigir puntualitat als alumnes.
b) En segon lloc, la disposició de l’aula ha de ser calculada, i no arbitrària. Principalment, la distribució de les taules ha de seguir una lògica, preferiblement simètrica. Si els alumnes entren a l’aula i veuen un espai net i ordenat, tendiran a preservar-lo; en canvi, si hi veuen algun paper en terra i alguna taula descol·locada i ratllada, tendiran a contribuir al deteriorament. És veritat que, tal com avança el curs, l’orde i la netedat van disminuint per una relaxació, però això no ens ha de servir d’excusa. Dedicar temps a recol·locar taules i arreplegar papers de terra a principi de classe, tantes voltes com faça falta, inclús implicant-se personalment, és una declaració d’intencions tan potent que sobra qualsevol discurs. Els resultats no són immediats.
c) I, en tercer lloc, convé que el professor organitze el grup des del primer moment. Si el primer dia els alumnes entren a l’aula lliurement i s’assenten on volen, perceben que els donem carta blanca debades des del principi; consentint-los xicotets detalls i posant-los el llistó baix de primeres, només aconseguirem que, des d’eixe moment, oposen resistència al mínim canvi que no els beneficie. Per contra, si el primer dia ens posem davant de la porta, els fem entrar d’u en u i els distribuïm racionalment sense cedir a cap queixa, els alumnes perceben que el professor calcula les seues accions, no deixa res a l’atzar, no es deixa influir fàcilment i deixa clara que l’organització del grup és competència exclusiva seua. Sempre som a temps de cedir.
3. Convé marcar-se com a objectiu primordial que els alumnes escolten i deixen escoltar. Sense esta condició, la resta de valors trontollen. És summament imprescindible exigir silenci des del primer moment i deixar clar quin serà el nostre grau de tolerància. Si tolerem des del primer minut que els alumnes interrompen gratuïtament, eixa situació de desgast segurament es perpetuarà i cada vegada serà més difícil de reconduir. La clau està en aplicar-se rigorosament esta màxima des del primer minut: “No parlaré mentres no hi haja silenci”. Per a aconseguir el fi desitjat, es poden aplicar diverses estratègies. La més poc afortunada és demanar silenci, vist que els alumnes (els de cultura mitjana, si més no) saben que han d’estar en silenci sense que els ho diguem. De fet, el repte està en demanar silenci sense dir “silenci” ni “calleu”. Una primera opció és no tindre pressa i esperar que els alumnes callen dirigint-los mirades inexpressives o, fins i tot, mirant per la finestra (mètode “lengua de las mariposas”); la nostra calma els inquieta molt. L’opció més versàtil és establir una rutina de silenci (una cançó, una campana, un compte arrere, unes palmades, un eoeo...), que ha d’anar acompanyada necessàriament d’una conseqüència directa per als alumnes que no han callat i no presten atenció (mai al conjunt del grup), com rebre una penalització o esperar-se a final de classe (es pot apuntar el seu nom a la pissarra). Això sí: la clau està en no desistir; els efectes no es veuen immediatament. En definitiva, convé no començar la classe si no es donen les condicions idònies; tolerar la interrupció repercutix negativament en la convivència del grup, en el rendiment escolar i, sobretot, en l’ànim del professor, que és qui més sencer ha d’estar.
4. Una vegada aconseguit el silenci, no cal alçar la veu. La tendència és que algun alumne trenque el silenci i altres el seguisquen; en conseqüència, nosaltres comencem a pujar el volum de la veu inconscientment. Abans que això passe, hem de tornar a restituir el silenci (les vegades que faça falta), sobretot neutralitzant aquells alumnes que inicien la interrupció. Una situació propícia no només ens permet mantindre una intensitat de veu moderada, sinó que també ens ajuda a adoptar el to adequat. Quan pugem el volum, tendim a pujar el to; així, inconscientment, transmetem als alumnes una imatge antipàtica, i això repercutix negativament en la predisposició dels alumnes cap a l’assignatura. Hem de fer les classes amb alegria.

Efecto Pigmalión

 Efecto Pigmalión: por una educación sin etiquetas (*)
 
Dejar a un lado los prejuicios y las ideas preconcebidas puede ser un proceso bastante difícil, ya que se trata de un método que nuestro cerebro utiliza para simplificarnos la realidad y hacernos la vida más fácil. Sin embargo, puede tener consecuencias muy negativas en las personas que nos rodean, y más aún en nuestros estudiantes. ¿Quieres saber más sobre el efecto Pigmalión?
 

 
El efecto Pigmalión consiste en que las creencias y expectativas de una persona respecto a otra pueden condicionar su comportamiento y la manera en que se percibe a sí misma. Es decir, que si definimos a nuestros alumnos y alumnas con etiquetas como “vago”, “malo”, “tímido” o “rebelde”, lo único que conseguiremos es reforzar ese comportamiento y que finalmente terminen por asumir que son así. Hay que tener mucho cuidado con este tipo de prácticas, ¡es muy fácil afectar de forma inconsciente el autoconcepto de los más pequeños!
Son varios los casos reales y experimentos en los que se ha podido comprobar las intensas consecuencias de este proceso, destacando el realizado por los psicólogos Robert Rosenthal y Lenore Jacobson en 1968, y que recogieron en la obra Pygmalion in the Classroom.
Sin embargo, lo interesante del efecto Pigmalión es que se le puede dar la vuelta y utilizarlo de forma positiva para motivar y aumentar la confianza del estudiante, mejorando además enormemente sus resultados académicos. El objetivo básico debe ser trabajar de forma transversal en potenciar la autoestima del alumno, siguiendo algunas pautas como estas:
· Marca expectativas realistas y asequibles.
· Haz juicios positivos y críticas constructivas, que le ayuden a mejorar en lugar de incidir en el error cometido.
· Realiza una escucha activa de sus preocupaciones y opiniones, tratando de entender qué es lo que les motiva, cuáles son sus metas, cómo se sienten…
· Pon en práctica tu empatía, entendiendo la individualidad de cada uno de tus estudiantes y respetando su diferencia.
Recuerda que, si el niño o niña se siente capaz de conseguir algo (y, además, está motivado para hacerlo), ¡podrá lograr todo lo que se proponga!
 
Algunos recursos que no te puedes perder
· Juegos de autoestima y cohesión de grupo: Puede resultar muy interesante llevar a cabo periódicamente técnicas y actividades en el aula para fortalecer la autoestima individual y grupal de tu clase. ¡En este documento encontrarás ejemplos de todo tipo!
· El profesor es el instrumento didáctico más potente: Te recomendamos este artículo sobre el tema en el blog de Escuela con cerebro, en el que hacen un interesante análisis y aportan varios ejemplos de casos reales para que te ayuden a ponerlo en práctica en el aula.
· El peligro de etiquetar: En este interesante artículo encontrarás algunos consejos para evitar en la medida de lo posible la utilización de etiquetas con los más pequeños.
 
(*) - Por Tiching. Educación  y Tic. 10/06/2015

VÍDEOS SOBRE ACTUACIONS EDUCATIVES D’ÈXIT

 VÍDEOS SOBRE ACTUACIONS EDUCATIVES D’ÈXIT

1. https://www.youtube.com/watch?v=bhjqFXJtJTA
2. GRUPS INTERACTIUS: https://www.youtube.com/watch?v=GGr8uXEoi_w
3. FORMACIÓ DE FAMÍLIES: https://www.youtube.com/watch?v=IgGNMC_Y-B8
4. TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES: https://www.youtube.com/watch?v=xxn_ykN1c4c
5. BIBLIOTECA TUTORITZADA: https://www.youtube.com/watch?v=_YbyRLpzIE4
6. MODEL DIALÒGIC DE CONVIVÈNCIA: https://www.youtube.com/watch?v=m81zKFtteBY
7. FORMACIÓ DEL PROFESSORAT: https://www.youtube.com/watch?v=ZRc0OzQsAsg
8. APRENENTATGE DIALÒGIC I: https://www.youtube.com/watch?v=sJjTIJTRIts
9. APRENENTATGE DIALÒGIC II: https://www.youtube.com/watch?v=W_0D-RdSZms
 
 
GRUPS INTERACTIUS I TERTÚLIES DIALÒGIQUES: https://www.youtube.com/watch?v=F-2zOJ6-ni8
EXEMPLES GRUPS INTERACTIUS: https://www.youtube.com/watch?v=q8tntEPnB0k
EXEMPLES TERTÚLIES INTERACTIVES: https://www.youtube.com/watch?v=J6mWwhQJZdo

RECULL NORMATIVA